Ràdio Igualada  és una emissora pública. Això vol dir que el seu objectiu és oferir un bon servei públic a la ciutadania en format d'informació i entreteniment. Per això compta amb una graella de programes dirigida a moltes franges d'edat i en la qual s'hi combina la informació, l'entreteniment, la música i els esports. Tot sempre s'explica en clau igualadina i parlant del que passa a la ciutat.

Emet a través del 103.2 del FM i per internet a través d'aquesta mateixa pàgina web.

Ràdio Igualada, com a emissora municipal, va començar a emetre el 13 de febrer del 1993, però a Igualada hi ha ràdio des de fa molts més anys. T'animem a conèixer d'aquest mitjà de comunicació a la ciutat.

HISTÒRIA DE LA RÀDIO A IGUALADA
La ràdio arriba a la ciutat d’Igualada el Nadal del 1944 quan Josep M. Prat (tècnic radiofònic, lampista i electricista) crea, al seu mateix domicili, al carrer del Roser número cinc, la primera emissora que té la capital de l’Anoia.

Era una modesta emissora que emetia a 50 watts i que abarcava tota la comarca de l’Anoia. Es posa en marxa emetent música i discos dedicats (Prat cobrava tres pessetes per cada dedicatòria). Al cap d’uns dies, i en ser festes de Nadal, Josep M. Prat obre els micròfons de la seva emissora a la Comissió de Reis d’Igualada perquè el Patge Faruk pogués fer arribar els seus consells als més petits.

En aquella època per a posar una emissora en funcionament es necessitava el permís oficial del Ministeri de Telecomunicacions, però era molt difícil d’aconseguir, ja que el país estava sota la dictadura franquista. El llavors alcalde d’Igualada, Francesc Matosas, autoritza que l’emissora de Josep M. Prat funcioni dues hores cada dia, concretament d’una a tres de la tarda. A més, a aquest permís municipal s’hi va afegir el de la Delegación Provincial de Sindicatos, i el de la Falange Española Tradicionalista y de les JONS. Aquests permisos es van fer perquè la ràdio no pogués ser acusada de clandestina.

Un fet curiós o una simple anècdota és que com que els locutors havien de parlar en llengua castellana, molts cops s’equivocaven i deien “perdón”, d’aquí que algú bategés l’emissora com “Radio perdón”.

Després que l’emissora tingués un estat més oficial, amb tots els permisos que havia aconseguit, es traslladà al segon pis de l’edifici de l’Ajuntament d’Igualada.

Josep M. Prat, però, encara volia seguir lluitant per aconseguir el permís del Ministeri, així que decidí viatjar a Madrid per a renuir-se amb el ministre de Telecomunicacions. Tot i no aconseguir el permís, el ministre li va prometre que tots els papers que li arribessin en contra de l’emissora igualadina anirien directament a la paperera. El Ministeri, en veure que hi ha interès a tot Espanya per a crear ràdios locals, fa una reglamentació legal, fent sorgir les estacions escola sota la direcció del Frente de Juventudes.

És el dissabte dia 22 de gener de 1950 quan a la una en punt del migdia começa a emetre Radio Igualada, Estación escuela número 4 del Frente de Juventudes, situada a l’avinguda Balmes, a l’edifici de l’institut Garcia Fossas, actualment seu de l’Escola Àuria.

Josep Lladó n’és el primer director, i quatre anys més tard, el 1954, Enric Basas, el substitueix tot assumint la direcció de l’emissora. Ell mateix explica com era la ràdio: “consistia en una elemental taula de mescles, un plat giradisc, un micròfon i uns quants discs de pasta de 78 r.p.m. i tot en una reduïda estança que servia per tot; control i locutori a la vegada”.

Les instal•lacions, de seguida es van anar millorant i renovant ja que l’evolució tecnològica era constant. Segons Basas, l’artífex de tots els aspectes tècnics de l’emissora és Francesc Torras “va aportar coneixements i experiències del camp dels radioafeccionats”.

El primer director de la primera emissora oficial de ràdio a Igualada, també explica que “a l’Estació Escola vam tenir el plaer de comptar amb la col•laboració de Joan Armengol que revolucionà tot allò relacionat amb l’entrevista i el reportatge. Al cap de molt poc temps ell rep una oferta de Ràdio Barcelona i se n’hi va, convertint-se en el primer radiofonista format a l’Estació Escola”.

Al llarg dels seus anys de vida, Ràdio Igualada, tot i no haver canviat de nom sí que ho ha fet de cadena, així que el 1960 passa a pertànyer a la Cadena Azul de Radiodifusión (CAR) que agafa totes les emissores del Frente de Juventudes de tot Espanya.

Quatre anys més tard d’haver canviat de cadena el 1964, Jesús Enrique de Pedro, aleshores cap de programes de l’emissora, explica que “fins al seixanta quatre emetíem amb Ona Mitja, aleshores, l’eix regulador de les ones mitges origina una davallada important perquè desapareixen moltes emissores, ja que la llei aquesta va entrar d’una manera molt bèstia sense que les emissores i els aparells de ràdio poguessin funcionar amb Ona Mitja.

A causa del canvi d’Ona Mitja a Freqüència Modulada moltes emissores van haver de tancar”. Tot i aquest inconvenient, Ràdio Igualada va poder seguir funcionant; Enrique explica com “vam funcionar d’una manera molt original: amb una emissora que ens va fer un ràdio afeccionat de Tarragona que era com una capsa de sabates, una emissora molt petita. Nosaltres funcionàvem, però ningú ens podia escoltar, ja que la gent no tenia aparells per a sintonitzar la Freqüència Modulada”.

El problema es va veure solucionat quan mig any més tard i a través d’un concurs, Ràdio Igualada canvia els aparells d’Ona Mitja dels oients per aparells de FM. Hi ha una bona rebuda per part dels ciutadans: s’aconsegueixen canviar mil cinc-centes ràdios i es recupera l’audiència.

En aquells temps Ràdio Igualada desenvolupava una gran tasca informativa i de servei a la ciutat, cosa que la fa mereixedora de la Medalla de la Ciutat al mèrit cultural el 1970.

El 1975, coincidint amb el vint-i-cinc anys de l’emissora igualadina, la CAR i la REM (Red de Emisoras del Movimiento), les emissores dels sindicats, es fusionen tot formant la cadena radiofònica Radio Cadena.

Al cap de gairebé trenta anys al capdavant de l’emissora, el 1979, Enric Basas marxa a Ràdio Tarragona i Jesús Enrique de Pedro passa a dirigir la de la ciutat.

El 1988, altra vegada Ràdio Igualada canvia de cadena tot passant a pertànyer a Radio Nacional de España. Amb la cadena de Madrid hi ha problemes, ja que el mes de juny de l’any 1991 dóna l’ordre que Ràdio Igualada s’hi connecti al llarg de les vint-i-quatre hores del dia. Tal com diu Jesús Enrique de Pedro “això suposava deixar d’emetre programes propis, convertint-nos només en un repetidor de Ràdio Nacional”. Els treballadors, sorpresos, van decidir tancar-se durant una tarda a la seu de Ràdio Igualada, que des del 1977 ja es trobava al carrer d’Òdena número divuit per a veure què passava. El mateix Enrique explica que “l’emissora es va tancar al juny del noranta-u, però jo vaig estar-hi fins al desembre com a únic cap visible per a la seva liquidació”.

A partir del juny del 1991 Ràdio Igualada es converteix en repetidor de RNE, així que per la freqüència del 89.4 FM els igualadins podien escoltar l’emissora de l’Estat.

El 1992 comença una nova etapa per a la ràdio de la ciutat, coincidint amb govern socialista a l’Ajuntament i al Govern Central, des de l’equip de Jordi Aymamí es fan gestions per tal que Radio Nacional cedeixi, i així va ser.

Com que la ràdio del carrer d’Òdena estava totalment equipada, l’Ajuntament d’Igualada no té cap problema, el dia 13 de febrer de 1993 lliure de cadenes a les quals pertànyer, inaugurar Ràdio Igualada que es converteix en emissora municipal amb Mercè Moreno al capdavant i sota la freqüència del 96.6 de l’FM.

Però els problemes no acaben: l’any 1995 Ràdio Igualada torna a canviar de freqüència passant al 103.2 FM. Aquest canvi, ordenat pel Ministeri de Telecomunicacions, és degut a les diverses denúncies que l’emissora municipal rep d’altres emissores, ja que el dial d’aquestes estava molt aprop del 96.6 FM de manera que Ràdio Igualada entorpia la correcta emissió d’altres ràdios a la ciutat.

En l’actualitat Ràdio Igualada segueix sent propietat de l’Ajuntament d’Igualada i, per tant, és una emissora de servei públic. Emet sota la freqüència del 103.2 de l’FM amb una programació pròpia les 24 hores del dia de dilluns a diumenge amb espais magazín, informatius, esportius i musicals. L’audiència és de 4.000 oients diaris, segons dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura de Catalunya.

Resum:

Responsables de l’emissora :
Josep Lladó / Enric Basas / Jesús Enrique de Pedro / Mercè Moreno / Montse Candàliga / Josep Boix / Josep Casaus / Anna Muñoz / Xavi Dàvila / Quim Díez-Jordi Cuadras

Ubicacions de l’emissora :
1950 > Av/ Balmes (edifici Garcia Fossas, seu de l’Escola Àuria)
1974 > C/ Garcia Fossas (antic edifici de la Policia Nacional)
1977 > C/ Òdena

Freqüències en FM:
1964 > 89.4 FM
1993 > 96.6 FM
1995 > 103.2 FM

Propietaris de l’emissora:
1950 > Frente de Juventudes
1960 > Cadena Azul de Radiodifusión (CAR)
1975 > Radio cadena
1988 > Radio Nacional de España (RNE)
1993 > Ajuntament d’Igualada

Ubicacions de l’antena:  
1950 > Av/ Balmes (edifici Garcia Fossas)
1963 > Cta/ de Manresa (escola Garcia Fossas)
1975 > Muntanya de la Tossa de Montbui
1993 > Dipòsit d’aigua municipal, ubicat a Les Comes

Autor: Jordi Cuadras